LA RUDA S’HA MUDAT

Filed under: General — pui at 1:01 pm on dimecres, setembre 14, 2011

http://laruda.wordpress.com/



Una habitació amb vistes. E.M. Forster

Filed under: General,Novel·la — pui at 5:35 pm on dilluns, maig 17, 2010

Remenava els prestatges a ca la Nenamarmota i em vaig trobar amb aquesta novel·la, recomanada i de propina ambientada a Florència (pot ser que la Ruda s’hi deixi caure, aviam si els gats per allà es muden…). Així que després de visitar les floretes gironines me’n vaig tornar amb la novel·la sota el braç. 

Forster, E.M. Una habitació amb vistes. Barcelona: Edicions 62, 2002. Si Jane Austen és el màxim del romanticisme anglès, E.M. Forster va en la mateixa línia però porta la ironia encara més lluny. De fet, tota l’obra, sembla una gran paròdia de la societat victoriana. Estan especialment ben trobats (i també fan una mica de ràbia) els pensaments de la protagonista que es troba completament perduda quan intenta analitzar els seus sentiments o prendre decisions sobre la seva vida sense que els altres hi intervinguin. Amena i distreta.

 



La terrorista bona. Doris Lessing

Filed under: General,Novel·la — pui at 4:44 pm on dilluns, maig 3, 2010

S’ha de reconèixer que el títol del llibre crida l’atenció i si a més l’autora és una premi Nobel de literatura (encara que una mica qüestionada) vaig pensar que valia la pena provar-ho.

Lessing, Doris. La terrorista bona. Barcelona: Edhasa, 1987. La novel·la de Doris Lessing ens endinsa en la vida dels squats de Londres als anys vuitanta per mostrar tot un reguitzell de personatges que s’hi veuen abocats per una o altra circumstància.A través dels ulls d’Alice, la terrorista bona, en coneixerem les motivacions profundes: l’admiració infantil per l’ús de la violència i les armes, el desencant dels lluitadors dels seixanta, la desesperació dels menys afavorits o la indiferència de la classe mitjana al benestar dels altres. Una novel·la interessant, no només per conèixer el funcionament dels squats i grups d’esquerra als anys 80 sinó també perquè analitza d’una manera fins i tot cruel les motivacions psicològiques dels personatges sense importar si són revolucionaris, contrarevolicionaris, policies o agents de la KGB.

Dos avisos. Primer: és una novel·la lenta i espessa. Segon: malgrat que és una edició de qualitat, enquadernada en tela i amb aquella cinta que fa de punt que va tant bé, té més errades ortogràfiques de les que trobo justificables.



Lluna nova – Eclipsi – A trenc d’alba. Stephanie Meyer

Filed under: General,Novel·la — pui at 7:31 pm on diumenge, abril 25, 2010

Fa més o menys un any vaig llegir el primer volum d’aquesta quatrilogia famosa fins a l’avorriment. Ara que he tingut temps de fer unes bones vacances he aprofitat per llegir els altres tres llibres que sempre m’havien fet mandra.

Meyer, Stephanie. Lluna nova- Eclipsi – A trenc d’alba. Barcelona: Alfaguara, 2009. La quatrilogia de Meyer té tots els ingredients necessaris per fer-la un gran èxit comercial: romanticisme, mitologia, poders ocults, terror… No és cap gran llibre però és distret i molt fàcil de llegir, com una pel·lícula de diumenge però de 1000  pàgines. En alguna banda vaig sentir que l’autora és mormona o alguna cosa similar, i per la manera com els protagonistes viuen l’amor, el sexe i la relació de parella, la veritat és que no seria d’estranyar. En tot cas el romanticisme està servit i l’autora no se n’amaga fent aparèixer llibres com Cims borrascosos i Orgull i prejudici al llarg de la trama. Tot plegat una novel·la per evadir-se i no posar-s’hi gaires pedre al fetge. I s’ha de reconèixer a l’autora l’esforç digne de telenovel·la, per complicar la trama fins a treure’n quatre volums llarguíssims i fer que te’ls acabis. 

Avui, però, he fet una conexió curiosa: per què dos dels secundaris més importants de la novel·la es diuen igual que la parella protagonista de La terrorista bona de Doris Lessing, Alice i Jasper? Els aficionats a les trames estranyes poden fer apostes…  

8 contes de Nadal. Pere Calders

Filed under: Contes,General — pui at 10:53 pm on dijous, març 4, 2010

Un avantatge de córrer per les biblioteques públiques petites és que tens a l’abast els llibres que cada any regala la Xarxa de biblioteques als seus usuaris. Mentre vivia a Barcelona, ni m’havia assabentat que es feia aquest regal, potser no vaig passar-hi en les dates adequades… Bé, el cas és que aquest és el llibre que regalaven les biblioteques el Nadal del 2007. 

Calders, Pere. 8 contes de Nadal. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007. Una selecció de 8 contes de Pere Calders ambientats en les dates i les tradicions nadalenques. En cada conte Calders combina la imaginació, la crítica i un sentit de l’humor fi i tallant, sense arribar a ofendre o a ser àcid. Com a resultat un recull de contes irònics i mesurats. 

Un conte: Nit de pau i bones festes.

El baile de la victória. Antonio Skármeta – Inacabat

Filed under: General,Inacabats — pui at 7:18 pm on divendres, febrer 19, 2010

Skármeta, Antonio. El baile de la victória. Barcelona: Planeta, 2003.

El bastard. Tom Sharpe

Filed under: General,Novel·la — pui at 12:24 pm on dissabte, febrer 13, 2010

No tenia intenció, d’entrada, d’anar posant tots els llibres del Tom Sharpe que llegeixo en aquest bloc, però aquest s’ho mereix.

Sharpe, Tom. El bastard. Barcelona: Columna, 1989. El Bastard és, després d’Assemblea sediciosa, el llibre més salvatge, satíric, corrosiu i, pel meu gust, ben parit dels llibres que ha escrit Sharpe al llarg de la seva vida. Només llegir el primer paràgraf ja em vaig recordar de per què és un dels meus autors preferits. Pocs poden mantenir un ritme trepidant de sarcasmes i ironies des de la primera pàgina a la última sense deixar-te gairebé respirar. Ell ho fa.

Una joia de la novel·la d’humor, això sí només apta per a estómacs resistents a l’humor negre i al cinisme despietat. 

De Lockhart Flawse se’n podia haver dit, quan travessava amb la seva muller Jessica Sandicott de Flawse als braços el llindar del número 12 de Sandicott Crescent, al districte d’East Pursley de Surrey, que entrava a la vida marital amb tant poca preparació per a la felicitat i l’adversitat que aquesta comporta com quan va venir en aquest món a les set i cinc minuts del dilluns, 6 de setembre de 1956, matant a la seva mare durant el part. […]

Des de llavors, a Lockhart no se li va permetre prendre possessió de res, ni tan sols d’una partida de naixement. El vell Mr. Flawse se n’encarregà prou, d’això. Si la seva filla havia tingut tan poc sentit de la discreció que fins i tot va donar a llum un bastard durant una cacera, sota d’una paret de marge que ni el seu cavall, molt més assenyat que ella, no va voler saltar, Mr. Flawse s’asseguraria que el seu nét pugés sense cap dels defectes de sa mare.

El camino de las lágrimas. Jorge Bucay

Filed under: Assaig/Narrativa,General — pui at 11:19 am on dissabte, febrer 13, 2010

Potser és cosa de la crisi dels trenta, però em preguntava coses sobre el dol i la mort, o sigui que he agafat un parell de llibres sobre el tema.

Bucay, Jorge. El camino de las lágrimas. Barcelona: Grijalbo, 2004. El Bucay és un clàssic dels llibres d’autoajuda, és clar, fàcil d’entendre, lleuger i intenta ser divertit. No està malament per agafar una idea general sobre els temes encara que cal posar el que diu sempre en quarentena. A més l’estil d’escriptura es fa una mica pesat, moltes repeticions, exclamacions… suposo que en part és el que el fa amè però fa una mica de pudor de programació neurolingüística, i sense avisar! S’ha de reconèixer, però, que el tema de la mort se l’agafa seriosament i exposa sense problemes tota mena de reaccions tant si són acceptades socialment, com si no.

Contes per a nens i nenes políticament correctes. James Finn Garner

Filed under: Contes,General — pui at 4:22 pm on dimecres, febrer 3, 2010

Vaig una mica tard, però quan van treure aquest llibre ja tenia ganes de llegir-lo així que un dia que em va passar pel davant el vaig arreplegar.

Garner, James Finn. Contes per a nens i nenes políticament correctes. Barcelona: Quaderns Crema, 2005. Què passa si agafes els contes tradicionals i els modernitzes i els passes pel sedàs del llenguatge políticament correcte? Si qui ho fa té sentit de l’humor en surt una bona crítica a tot allò políticament correcte i un llibre fàcil i divertit. Llàstima que inclou alguns contes que no conec…

Un dels millors moments: El Pollastre Petit crida "El cel cau! El cel cau!" I la Gallina Caterina respon "Només es pot fer una cosa!" "Quina?" diu el Pollastre Petit. I respon la Gallina Caterina "Demandar aquests fills de puta!

La força dels forts. Jack London

Filed under: Contes,General — pui at 7:47 pm on dilluns, febrer 1, 2010

Buscant un llibre per pagar una aposta vaig trobar-me aquest recull de tres contes de Jack London que a més de ser petit i de butxaca, és un bon llibre d’un bon autor.

London, Jack. La força dels forts. Barcelona: Edicions de 1984, 1994. Jo coneixia Jack London de les seves novel·les Ullal Blanc i la Crida del bosc, que corrien per casa quan era petita i que segur que el meu germà un dia em va posar davant del nas (i es clar me’ls vaig llegir i em van agradar). Conèixer aquest altre London ha estat una bona sorpresa, en aquests contes deixa de banda les aventures i es situa en diversos moments històrics per deixar que la seva imaginació construeixi hipòtesis molt més salvatges i sobretot entri en la crítica social. Pels que els ha agradat La granja dels animals d’Orwell o Un món feliç de Huxley aquests contes són una bona opció.

Next Page »