Buscant un llibre desesperadament: Vista amb un gra de sorra. Wislawa Szymborska

Filed under: General,Poesia — pui at 4:58 pm on dimecres, febrer 20, 2008

 

ES BUSCA 

Qualsevol que en vegi un exemplar i me n’informi serà eternament agraït i recompensat amb una disuminució del seu Karma negatiu  i la benedicció de múltiples intents de procreació i la descendència justa i desitjada. [Pui dixit]

 

Qui diria que a l’era de la informació i les reedicions fos impossible trobar un llibre editat no fa gaires anys, i menys encara quan es tracta d’una autora premi nobel de literatura.

Doncs sí, fa un any que corro "la seca, la Meca i la vall d’Andorra" buscant un exemplar del recull de poemes de Wislawa Szymborska "Vista amb un gra de sorra" editat per columna diria que l’any 1997 (978-84-8300-318-3). Està exhaurit i no he estat capaç de trobar-lo a cap llibreria, ni demanant-lo a l’editorial ni a Internet… i què he de fer? Jo no sóc cap gran aficionada a la poesia però aquest llibre (que sí que podeu trobar a les biblioteques públiques) conté una poesia molt real, molt quotidiana i molt contundent. 

 Aquí en va una mostra: 

Agraïment

Agraeixo moltes coses
a aquells que no estimo.


L’alleujament amb què admeto
que són més afectes a algú altre.


L’alegria que no sóc jo
el llop de les seves ovelles.


Hi estic en pau
i sóc lliure respecte d’ells,
i, això, l’amor no ho pot donar
ni tampoc ho pot prendre.


No els espero, anant amunt i avall
de la porta a la finestra.
Pacient,
gairebé com un rellotge de sol,
entenc
allò que l’amor no entén,
perdono
allò que l’amor no perdonaria mai.


Des de l’encontre fins a la carta
no transcorre una eternitat,
sinó tot just uns quants dies o setmanes.


Els viatges plegats sempre són reeixits;
els concerts, escoltats de grat;
les catedrals, visitades;
els paisatges, clars.


I quan ens separen
set muntanyes i rius,
són muntanyes i rius
ben coneguts dels mapes.


D’ells és el mèrit,
si visc en tres dimensions,
en un espai ni líric ni retòric,
amb un horitzó autèntic i canviant.


Ni ells mateixos saben
tot el que no duen a les mans.


<<No els deixo res a deure>>,
diria l’amor,
plantejada la qüestió.

 
Wislawa Szymborska

 
Traducció de Josep M. de Sagarra

 


 

[@more@]





No Comments

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.