El senyor dels Anells. La Germandat de l’Anell. JRR Tolkien

Filed under: General,Novel·la — pui at 8:15 pm on Dissabte, Gener 24, 2009

M’ha tornat a agafar la falera tolkeniana i després d’empassar-me la pel·lícula, versió extesa, per duplicat he tornat a agafar el llibre. De fet, tot just acabo d’acabar el primer llibre del primer volum, però he pensat que tenia el bloc molt abandonat i que aquesta lectura aniria per llarg… El primer cop que el vaig llegir tenia 11 o 12 anys i me’l va recomanar el meu germà (aquest i molts d’altres), recordo que em vaig enganxar tant que aprofitava l’estona abans i després de dinar per llegir i em passava la tarda llegint després de tornar de l’escola. Vaig trigar uns tres mesos  i quan me’l vaig acabar no sabia què fer amb la meva vida.

Tolkien, J.R.R. El Senyor dels Anells. La Germandat de l’Anell. Barcelona: Vicens Vives, 1988. Una edició preciosa, cap de les edicions normals posteriors, amb imatges de la pel·lícula s’hi pot comparar, llàstima que tingui força errors d’impremta i crec que fins i tot alguns errors ortogràfics… No puc dir gaire cosa d’aquest llibre, als que ens agrada, ens agrada molt i als que no no cal explicar-los res que no sàpiguen. El que sí que he fet aquest cop i no havia fet mai és llegir-me el proemi i ha estat una gran descoberta. En ell Tolkien explica com va escriure el llibre i també dóna algunes explicacions per aquells que sempre li busquen tres peus al gat, resumidament ve a dir, que tot i que és possible que les guerres que va viure l’inflissin a l’hora d’escriure, la saga de la Terra Mitjana no és cap alegoria ni cap metàfora del que llavors passava al món, senzillament és un conte que va esciure pel sol plaer de fer-ho, i això a mi em va emocionar més que cap altra justificació. A més a l’inici s’inclouen alguns aclariments sobre la història de l’Anell i sobre els hòbbits molt entranyables.

La història de la Terra Mitjana és segurament la creació més complexa i més àmplia que ha sortit de la imaginació d’un sol home. Això ho vaig llegir en algun lloc i fins ara hi estic d’acord. Al menys això li hem de reconèixer a Tolkien tant els que ens agrada com els que no. 



No Comments

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.