Com una novel·la. Daniel Pennac

Filed under: Assaig/Narrativa,General — pui at 5:02 pm on dilluns, maig 25, 2009

Un llibre que vaig trobar comentat a El guant de l’Allie. No saps mai què et trobaràs a Internet, en aquest cas: una alegria.

Pennac, Daniel. Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1998. Per als que tenim el vici de la lectura, aquest llibre és revelador, el que passa amb els llibres quan trobes ben escrit allò que havies intuït, a més t’apropa a aquells que diuen que no els agrada llegir (un pont sobre un abisme tant gran com el que separa els que preferim la xocolata negra dels que la prefereixen amb llet). 

Pennac, que és un fiera, proposa un decàleg de drets del lector, el primer: el dret a no llegir.

Amb tota la barra copio el fragment que hi ha a El Guant de l’Allie (gràcies):

“Si féssim balanç de les grans lectures que devem a l’Escola, a la Crítica, a totes les formes de publicitat, o, al contrari, a l’amic, a l’amant, al company de classe, fins i tot a la família, el resultat seria clar: el millor que hem llegit, ho devem gairebé sempre a algú apreciat. I sempre en parlarem primer amb algú estimat. Potser perquè, precisament, allò propi del sentiment, com del desig de llegir, consisteix a preferir. Finalment, estimar és regalar les nostres preferències a aquells que preferim. I aquests actes de repartiment omplen la invisible ciutadella de la nostra llibertat. Som habitats per llibres i per amics.
Quan algú que apreciem ens dóna un llibre per llegir, el primer que busquem entre les línies és ell, els seus gustos, les raons que l’han portat a endossar-nos aquell llibre, els signes d’una fraternitat. Després, el text ens arrossega i ens oblidem de qui ha fet que ens hi capbusséssim; ¡aquest és, precisament, tot el poder d’una obra, escombrar també una minúcia com aquesta!
Tanmateix, passats els anys, sol succeir que l’evocació del text ens retorni el record de l’altre; aleshores, alguns títols tornen a convertir-se en rostres.”





1 Comment

14

   carina

26 maig 2009 @ 23:42   

Hola Mireia,
no se si me’n sortiré d’enviar el missatge… Et vaig descobrir gràcies al Manel i em passo tot sovint pel teu boc, m’agrada i m’agradaria poder comentar-te els posts. Ostres quina sorpresa que em citis, i a més has triat el comentari del Manel, tot un encert, aquest noi en sap moltíssim, amb ell aprens cada dia una coseta nova. Petonets i ens anem trobant per aquí.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.