Fernando Pessoa. Poemes de Fernando Pessoa

Filed under: General,Poesia — pui at 5:36 pm on dimecres, setembre 23, 2009

A la biblioteca la setmana passada vam fer un recital de poesia: Paraules punyal, de Wilde a Rodoreda. El recital per al meu gust, va estar molt bé (l’estona que m’hi vaig poder estar), potser perquè estic poc acostumada a que em llegeixin… i és mooooolt agradable. El cas és que van llegir-ne un de Pessoa que no he sabut trobar (deia alguna cosa de "l’herba verda", ja sé que no és gaire però si algú el localitza li estaré molt agraïda). Però de totes maneres he agafat un recull de Pessoa i n’he trobat un que avui trobo que m’escau:

Un castell de nuvolades
posa el cossol de ponent
negres parences morades.

Mes tot s’acaba amb la nit.
El cel és fred transparent.
Fins la pluja s’ha amollit.

I no sé pas si tinc pena
o alegria de l’absent
pluja i de la nit serena.

Ja no sé de res l’essència.
L’ànima és l’ombra present
d’un passada presència.

Els meus sentiments són rastres.
Sols el meu pensament sent…
La nit es refreda d’astres.

L’original

Um muro de nuvens densas
Poe na base do ocidente
Negras roxuras pretensas

Com a noite tudo acaba
O céu frio é transparente
Nada de chuva desaba.

E nao sei se tenho pena
Ou alegria da ausente
Chuva e da noite serena.

De resto, nunca sei nada.
Minha alma é a sombra presente
De uma presença passada.

Meus sentimentos sao rastros.
Só meu pensamento sente…
A noite esfria-se de astros.

Fernando Pessoa





No Comments

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.