Lluna nova – Eclipsi – A trenc d’alba. Stephanie Meyer

Filed under: General,Novel·la — pui at 7:31 pm on diumenge, abril 25, 2010

Fa més o menys un any vaig llegir el primer volum d’aquesta quatrilogia famosa fins a l’avorriment. Ara que he tingut temps de fer unes bones vacances he aprofitat per llegir els altres tres llibres que sempre m’havien fet mandra.

Meyer, Stephanie. Lluna nova- Eclipsi – A trenc d’alba. Barcelona: Alfaguara, 2009. La quatrilogia de Meyer té tots els ingredients necessaris per fer-la un gran èxit comercial: romanticisme, mitologia, poders ocults, terror… No és cap gran llibre però és distret i molt fàcil de llegir, com una pel·lícula de diumenge però de 1000  pàgines. En alguna banda vaig sentir que l’autora és mormona o alguna cosa similar, i per la manera com els protagonistes viuen l’amor, el sexe i la relació de parella, la veritat és que no seria d’estranyar. En tot cas el romanticisme està servit i l’autora no se n’amaga fent aparèixer llibres com Cims borrascosos i Orgull i prejudici al llarg de la trama. Tot plegat una novel·la per evadir-se i no posar-s’hi gaires pedre al fetge. I s’ha de reconèixer a l’autora l’esforç digne de telenovel·la, per complicar la trama fins a treure’n quatre volums llarguíssims i fer que te’ls acabis. 

Avui, però, he fet una conexió curiosa: per què dos dels secundaris més importants de la novel·la es diuen igual que la parella protagonista de La terrorista bona de Doris Lessing, Alice i Jasper? Els aficionats a les trames estranyes poden fer apostes…  





No Comments

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.